PROJECTE EUROPEU DE RECUPERACIÓ DE L'HÀBITAT D'AMFIBIS I EMYS ORBICULARIS ALS AIGUAMOLLS DEL BAIX TER

inici
el Baix Ter
l'entorn
la fauna
l'organització
finançament
col·laboradors
patrocinadors
Xarxa Natura 2000

 

L'ENTORN
geomorfologia


La depressió del Baix Ter és una porció de terreny formada per una extensa plana encerclada, gairebé en la seva totalitat, per petites elevacions. A la banda de mar i paral·lelament a ell, a primera línia de costa, s’hi localitza una petita franja d’aiguamolls, separada del mar per la barra arenosa que conforma la platja.

Però aquest no ha estat sempre el seu aspecte. Si retrocedíssim en el temps cinc milions d’anys ens trobaríem que tota aquesta zona es trobava inundada/coberta pel mar, degut a tota una sèrie d’enfonsaments geològics que es produïren en el pleistocè. Aquesta situació es mantingué així durant milers d’anys.

Posteriorment, a la darrera glaciació, fa uns 20.000 anys, el nivell del mar davallà fins a uns 130 metres per sota del nivell actual. Des d’ençà el nivell del mar s’ha anat recuperant lentament fins arribar a la posició actual, ara fa uns 5.000 anys. A partir d’aquests moments, en que s’estabilitzà el nivell del mar, els sediments transportats principalment pel riu Ter començaren a sedimentar-se a la vall, guanyant terreny al mar, fins conformar l’estat actual:
una zona planera fàcilment inundable amb una gran abundància d’estanys i aiguamolls; la formació dels quals es va veure afavorida per la gran quantitat de sorra que la tramuntana arrossegà durant centenars d’anys i que acabaren formant veritables dics que serviren per aturar el pas de l’aigua de mar i impedir també el pas de les aigües de les rierades.

Actualment, i des de fa uns quants segles, tot el conjunt de processos que han col·laborat en la configuració i formació de la plana s’han vist interromputs per les diverses activitats humanes (dessecació d’espais d’aiguamolls, artificialització dels cursos fluvials, construcció de la xarxa de recs,…) per a un major aprofitament agrícola del sòl, les quals han acabat de conformar el paisatge més recent i les que determinaran la futura evolució.

En definitiva, el paisatge actual de Plana del Baix Ter és resultat dels processos sedimentaris que s’han desenvolupat durant l’holocè, i no s’entén si no es tenen en compte els moviments eustàtics del mar i de subsidència de la superfície terrestre; i més recentment el paper de transformació vingut de la mà de l’home.