PROJECTE EUROPEU DE RECUPERACIÓ DE L'HÀBITAT D'AMFIBIS I EMYS ORBICULARIS ALS AIGUAMOLLS DEL BAIX TER

inici
el Baix Ter
l'entorn
la fauna
l'organització
finançament
col·laboradors
patrocinadors
Xarxa Natura 2000

 

LA FAUNA

Fitxa tècnica:

Nom comú: Tortuga d'estany
Nom científic: Emys orbicularis
Familia: Emídids
 

Característiques morfològiques

La tortuga d'estany rarament sobrepassa els 20 centímetres i pot arribar a pesar un quilogram.
Amb la closca
ovalada i una mica abombada i el dors verd fosc amb puntejat groc. Al igual que el plastró, que també es troba pigallat groc o totalment groc sobre fons negre. El cap, el coll i les potes també es troben pigallades de groc.
Les potes són palmades amb urpes. I la cua gran i prima.

Alimentació
Zoòfag i carronyaire. S'alimenta de mol·luscs, insectes aquàtics, cucs, cadàvers de peixos en descomposició i, a vegades, granotes.
 
  
Reproducció
D’una a tres postes d’entre 4 i 12 ous. Període de posta de maig a juny. Fan el niu a terra als prats pròxims al seu hàbitat.

Hàbitat i distribució
Viu en aigües estancades o de flux lent, com estanyets, basses, rius i canals. D'octubre a març hiverna i té una activitat diürna.
La seva àrea de distribució és Europa, Àsia i el nord-oest d'Àfrica.


Amenaces
Es troba en franca regressió a tota la seva àrea de distribució, especialment al sector nord. Està considerada com un dels rèptils més amenaçats d’Europa. Es troba registrat als annexos II i IV de la Directiva Hàbitats i dins l’annex II del Conveni de Berna. Les principals amenaces de la tortuga d’estany són la destrucció i degradació de les zones humides, la captura d’individus i la competència amb les tortugues de Florida.